Per: Natalia Willemsen (nataliawillemsen@gmail.com)

Assumpte: Avui hem fet la performance!

Hola guapa! Avui hem fet la performance que feia temps que ens preparaven amb les noies del grup de la universitat! 

Com ja et vaig estar explicant una mica per sobre, ja fa uns dies, portem pensant la idea de com i què podíem fer per la performance que ens havien demanat a l'assignatura d'educació física, i que estigués relacionada amb l'expressió corporal. 

Doncs després de donar-li moltes voltes i de canviar d'idees, afegir i treure cosses, vam aconseguir arribar a una idea concreta que vam pensar que la podíem dur a terme i que s'adequava al que ens havien demanat.

El primer que vam fer es pensar de quina manera treballaríem aquesta activitat que havíem de fer a l'assignatura amb els nens, i per això vam estar buscar amb quines assignatures  estava relacionat, quins objectius, continguts podríem aconseguir que els nens assolissin, i també molt important quines sessions i activitats faríem amb els nens per ajudar-los a fer una bona performance final.  

Aprofitant aquesta oportunitat, el tema de la creativitat i la imaginació va ser un tema que ens va semblar molt adient per treballar-lo en aquesta activitat, ja que són aspectes bastant relacionats, i que a l'escola en moltes ocasions no es tenen en compte i els nens perden l'oportunitat de treballar-los. 

Va, ja deixo estar el tema "crítica" cap al sistema que segur que no t'interessa tant com saber que es el que hem fet realment i si m'he disfressat o he fet "l'indio"!.

- Doncs, la nostra performance tractava d'una història sobre un nen que estava endinsat en un món de tristesa i de soledat, que feia molt temps que només jugava amb les "noves maquinetes electròniques" i s'havia oblidat de somriure i d'estar alegre, creatiu i imaginatiu, jugant amb objectes quotidians que tenia al seu voltant. 

Per això els seus amics, el que van fer es anar a donar-li un cop de mà, el van ajudar i animar a jugar amb objectes que tenia a casa i al seu voltant i que ell feia temps que se'ls mirava, però que no hi trobava cap sentit. 

Finalment amb l'ajuda dels seus amics, aquest nen, va començar a jugar amb tots aquells objectes com els globus, botelles d'aigua, papereres, plàtans, etc. que feina molt temps que no aconseguia trobar-los una diversió. 

Durant tota la història, vam decidir de no parlar, per així donar-li més sentit i més importància a l'expressió amb el cos, i al llenguatge no verbal. 

Tot i això hem preparat una seqüència de sons, que ens acompanyaven com a fil conductor de la història. 

Natàlia, ha sigut una molt bona activitat, una nova experiència que estic segura que m'ajudarà a mi i a tota la resta de company de cara a la nostra professió, ja que amb aquesta activitat pots preparar un projecte per fer amb els alumnes, i fins i tot si fas una performance més elaborada, pots implicar a tota una escola.   

L'expressió corporal dona peu a fer moltes activitats com ja et vaig explicar amb la carta que et vaig enviar la setmana passada, però aquesta que hem fet avui ha sigut molt encertada. 

Un petó guapa!

Meritxell.